Cifras, decisiones y personas

Descriure un sector sencer amb xifres és difícil, analitzar-lo i preveure el seu comportament encara més. En el cas del sector immobiliari hi ha tres aspectes que dificulten la comprensió de la realitat:

  1. El gran volum de dades a analitzar. Per a fer un estudi en detall cal tenir en compte aspectes constructius, econòmics, financers, socio-demogràfics, legals i culturals, entre d’altres.
  2. Les dades que no coincideixen o fins i tot es contradiuen. Un exemple ja clàssic és la tradicional discordança entre les dades de l’INE i les del Consell General del Notariat. Mentre els primers parlen d’una reducció del 20% en el nombre de compravendes, els segons apunten un creixement del 16%. Les dues xifres son reals, però les diferències en el concepte i el mètode de càlcul fan que sota un mateix nom, dos indicadors es contradiguin escandalosament.
  3. L’heterogeneïtat. Les grans xifres poden indicar tendències globals, però no descriuen adequadament la realitat local d’un sector marcadament segmentat: no són comparables els mercats de Barcelona i el Lleida, les variacions de preu dels habitatges amb protecció oficial i la dels de renda lliure, la demanda de pisos de 3 dormitoris i la de cases unifamiliars, per citar tres exemples.

Abans d’iniciar una promoció immobiliària cal analitzar tota aquesta informació i avaluar les conseqüències de cada decisió per tal de garantir, no només la viabilitat econòmica de la promoció, sinó la seva conveniència i la seva adaptació a les necessitats reals dels ciutadans i les ciutadanes, de les persones que hi viuran.

Millorar el plantejament dels estudis de mercat i ampliar-ne l’abast, la profunditat i l’exactitud repercutirà doncs, no només en la viabilitat de les empreses del sector que prendran decisions més encertades i productives, sinó en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes que tindran a la seva disposició un parc d’habitatges més racional, sostenible i adaptat a les seves necessitats presents i futures.